Contacta'ns al 636 857 931 o info@laportaverda.com

Conte zen: Creuar el riu

Conte zen: Creuar el riu
5 maig, 2017 oriol

Aquesta setmana, a l’escola de yoga de Sabadell La Porta Verda, estem treballant les qualitats de “no jutjar” i “deixar anar” i hem llegit aquest bonic conte que ens fa reflexionar sobre aquestes qualitats.

Creuar el riu

Dos monjos estaven pelegrinant d’un monestir a un altre i durant el camí havien de travessar una vasta regió formada per pujols i boscos.

Un dia, després d’un fort aiguat, van arribar a un punt del seu camí on el sender estava tallat per un rierol convertit en un torrent a causa de la pluja. Els dos monjos s’estaven preparant per travessar, quan es van sentir uns plors que procedien de darrere d’un arbust. En indagar van comprovar que es tractava d’una noia que plorava desesperadament.

Un dels monjos li va preguntar quin era el motiu del seu dolor i ella va respondre que, a causa de la riuada, no podia travessar el torrent sense malmetre el seu vestit de casament i l’endemà havia d’estar al poble per als preparatius. Si no arribava a temps, les famílies, fins i tot el seu promès, s’enfadarien molt amb ella.

El monjo no va titubejar en oferir-la seva ajuda i, sota la mirada atònita de l’altre religiós, la va agafar en braços i la va portar a l’altra banda de la riba. La va deixar allà, la va saludar desitjant-li sort i cada un va seguir el seu camí.

Al cap d’una estona l’altre monjo va començar a criticar el seu company per aquesta actitud, especialment pel fet d’haver tocat a una dona, infringint així un dels seus vots. Malgrat que el monjo acusat no s’embullava en discussions i ni tan sols intentava defensar-se de les crítiques, aquestes van prosseguir fins que els dos van arribar al monestir. Res més de ser portats davant l’Abat, el segon monjo es va afanyar a relatar al superior el que havia passat al riu i així acusar vehementment al seu company de viatge.

Després d’haver escoltat els fets, l’Abat va sentenciar: “Ell ha deixat a la noia a l’altra riba, tu, encara la portes amb tu?”.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*