Contacta'ns al 636 857 931 o info@laportaverda.com

Joan Farré

Joan Farré
5 febrer, 2018 oriol

Nom

Joan Farré

Color preferit

​Blau i totes les tonalitats del vermell en les postes de sol

Mar o muntanya

​Muntanya i mar, però on segur que sempre em trobareu és davant del mar, passejant, reflexionant, gaudint del passaitge

Un hobby

​No es pot dir hobby, però m’agrada molt caminar i contemplar el paisatge, la natura, el mar, …

Un somni

​Somnis n’hi ha molts, però els que ara tinc en ment són dos: quan em jubili anar a viure un any a Costa Rica i l’altra és anar al Tibet

A què et dediques

​Treballo en una entitat financera, a la unitat de formació.

A quina classe assisteixes

​Els dilluns Hatha Vinyasa i els dimecres Hatha suau. Amb la Sònia

Quan temps fa que fas ioga i com el vas conèixer?

​Si no vaig errat ja porto 8 anys en aquest món. Vaig arribar de casualitat. Era molt escèptic però em vaig enganxar al primer minut del primer dia. Me’l va recomanar la Montse Orpi, de casualitat un dia a casa d’uns amics en comú i vaig venir a parar a aquesta casa que aleshores el portava la Tona Sala. Aquesta casa té alguna cosa especial. És entrar i et sents amb molta pau. Hi ha molt bones vibracions. Deu ser perquè porta, crec, més de 40 anys practicant-se ioga (el portava l’avia de la Roser Sala).

Quan va plegar la Tona, vam tenir la sort de que va néixer la Porta Verda, i aquí estic.

Què és el que més t’agrada del ioga

​M’encanta notar com el meu cos i la meva ment s’allibera dels neguits del dia a dia. La respiració, els estiraments, la posició del cos, …Vens tensionat a classe i surts flotant. Malgrat a vegades mentre fas els exercicis et trobes cansat i adolorit, una vegada fas la darrera assana, la relaxació, torna tot al seu lloc. I surts de classe amb un relax total. Mai he tingut dolors desprès de les classes, per mol durs que puguin semblar alguns dels exercicis (sempre has d’escoltar al teu cos per no passar-te de la ratlla, has de buscar el teu límit).

I una cosa que veus quan fas els exercicis, és que hi ha dies que costa controlar la ment, té una velocitat molt gran pero mica en mica vas aprenent a tornar al teu moment, viure el present. Això ajuda molt en la vida quotidiana.

I escoltar mantres relaxa molt! Cantar-los és una altra cosa…

Acaba la frase: “Si estigués a les meves mans, canviaria…”

​Que d’una vegada per totes fóssim humans. No aprenem. Fora guerres, injustícies, fam, …

I sobretot canviaria la educació de les escoles. Que els nois i noies aprenguin a viure, a escoltar-se, a respirar, a la empatia. fora les pors que ens inculquen constantment, saber menjar, fer esport, viure la cultura, aprendre dels errors, ….

Ja sé que és molt utòpic, però si que m’agradaria.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*