Contacta'ns al 636 857 931 o info@laportaverda.com

Roser Sala

Roser Sala
27 novembre, 2017 oriol

Nom

​Roser Sala

Color preferit

​Blau, en la seva majoria de tonalitats​

Mar o muntanya

​Mar, indiscutiblement.

Un hobby

​Dibuixar, pintar, i en general tot allò que involucri un paper o tela i un llapis, colors, pintura, tinta…

Un somni

​Només un? A nivell personal m’encantaria fer la volta al mon. A nivell global….m’encantaria no trobar-hi desgràcies.​

A què et dediques

​Soc professora d’Enginyeria Biomèdica i faig recerca en el cap de la neurociència. En els meus projectes utilitzo imatges cerebrals per entendre el funcionament del cervell i les seves connexions, ja sigui en persones sanes o en malalties com l’Alzheimer o el Pàrquinson.

A quina classe assisteixes

​Ashtanga​, tot i que a vegades he assistit a Hata vinyassa o a ioga integral que també m’agraden molt.

Quan temps fa que fas ioga i com el vas conèixer?

​Les meves primeres lliçons de ioga van ser en un racó de la sala que actualment és La Porta Verda, quan encara no tenia aquest nom i per mi simplement era ‘El ioga’ on la meva àvia hi donava les seves classes. Llavors tenia al voltant de 10 anys, i ella va ser la meva primera mestra. He anat practicant ioga de forma més o menys constant a temporades i a diferents llocs. Em vaig aficionar al ashtanga fa uns dos anys i soc alumna de la Porta Verda des de la seva (re)obertura, ara fa un any i poc.

Què és el que més t’agrada del ioga

​També és difícil escollir només una cosa… Segurament em quedo amb la capacitat que té el ioga de fer-te passar per una infinitat d’estats en una sola sessió…Arribes amb l’acumulació de tensions​, emocions i sensacions que formen part del teu dia a dia, poc a poc entres en la dinàmica de la classe, fins que ja només ets conscient del cos, la respiració i els moviments. A vegades has de treure forces d’allà on pots per fer aquell últim salt, o per aguantar la última asana… Quan arriba la relaxació final tens una sensació de cansament físic, però de descans i tranquil·litat mental. Seria massa idíl·lic dir que t’has oblidat del que et passava pel cap abans de començar, però almenys ja ho veus diferent!

Acaba la frase: “Si estigués a les meves mans, canviaria…”

​Desacceleraria el mon en general. Crec que vivim en una pressa constant a molts nivells: les notícies passen volant sense tenir temps a reflexionar-hi, tots tenim les agendes plenes de coses que eren per abans d’ahir, i ens falta poder parar a gaudir de petites coses o moments… A més, és una sensació que s’encomana, al carrer, al metro, a les nostres feines, a les carreteres….

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*